Visites al Web: 25949
Usuaris actius: 1

Per a més informació tel.937759172 divendres 21h.-Apartat de correus 62 d'Esparreguera
actualitzar amb F5
CARLES
NO T'OBLIDEM!!!
I Marxa del
Montserratí
Curs de fotografía
FOTOS Mm07
PROPOSTES
DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
SECCIONS
CALENDARI CCCR 2008
Resultat final caminades de resistència 2006
CLUB ADHERÏT
El I concurs fotogràfic organitzat pel Club Excursionista
Esparreguera ja te un veredicte.
El dia 25 de gener, tal i com estava previst. Un jurat format per 2
membres de l'AFE i un membre aliè al club, van jutjar les 51
fotografies. 23 de Flora i Fauna i 28 de General.
A la categoria Flora i Fauna: A la categoria general:
SANTI SOTERAS CARRERAS JOAN ROMEU CALVET
Moltes gràcies a tots per participar-hi, i esperem tenir mes fotografies en la 2a edició del concurs.
Les previsions meteorològiques no acompanyaven gaire, s’anunciaven pluges
arreu. La sortida és a les piscines de Collbató. Quan hi arribem, per megafonia
anuncien que les pluges han provocat esllavisades a les coves del Salnitre i que
s’ha hagut de modificar una mica el recorregut. Aquest any pujarem pel camí de
les bateries, igual que la baixada.
Semblava que la coïncidència amb la marató de Berga i la cursa d’alta muntanya
del Berguedà faria que els cracs no es deixessin veure per Collbató, però no
va ser pas així i vam gaudir de la presència de l’Agustí Roc i d’en Granadero.
Puntualment, es dóna la sortida. Aquest any sortim en sentit contrari a
l’habitual. Girem a la dreta i enfilem per asfalt direcció la Vinya Nova, però
en arribar al circuit de natura tornem a girar a la dreta, abandonem l’asfalt i
agafem pista fins al Pujolet, un tros més d’asfalt i camí de les bateries amunt.
Uns 3 quilòmetres per estirar la cursa.
Comencem a pujar, els dos primers se’n van de seguida, la resta en fila, però
anem mantenint el contacte visual. Abans d’arribar a Sant Miquel, paro un moment
a posar bé el mitjó abans de llagar-me i acabar perdent més temps. Arribo a
l’ermita de Sant Miquel amb poc menys de 43’. Baixada encimentada cap al
monestir. Me la prenc amb calma, guardant forces per les escales.
Comencem a pujar les escales i em passen dos corredors. Intento mantenir-los la
distància, sempre va bé tenir un referent. Les escales em passen molt ràpid i de
seguida som a l’ermita de sota Sant Jeroni. Abans però, em creuo amb els dos
primers que baixen com uns animals. Una imatge que em quedarà grabada a la
memòria: tots dos enganyats (mig metre l’ún de l’altre), apareixent enmig de la
boira a tot drap. A l’ermita em passen dos corredors més que van molt forts, no
els tornaré a veure. Arribo al cim amb 1h17’ llargs. Està tot molt emboirat, hi
fa una mica de fred, però no plou.
Divendres 2 de maig quedem a les 5 del matí a casa meva (Pau) amb el Roger i
l’Edu; però a quarts de 4 sona el telèfon, és una trucada de l’Eduard que
malauradament no podrà venir perquè s’ha fet mal, per sort res greu però que li
impedeix venir.
Finalment sortim del Bruc aproximadament a les 6 del matí direcció al Vignemale.
Agafem l’autovia fins a Lleida i d’aquí cap a Vielha, França, autovia fins a
Taberes, Lourdes, Cauterets i finalment a Pont d’Espagne. Un viatge d’unes 6
hores que es fa llarg ja que la son ens pesa.
Al voltant de les dos del migdia, ben carregats, emprenem el camí cap el refugi
d’Oulettes de Gaube situat a 2151m just al peu del massís. Amb una horeta
arribem al llac de Gaube, el travessem pel costat dret, i després d’una estona
ja comença la neu, i la vall ja ens deixa veure la impressionant paret nord i el
couloir de Gaube al centre.
El cap de setmana del 2 de març del 2008, vàrem fer la sortida hivernal d’alta muntanya, l’objectiu Les Maladetes (3.308 m.) i el Pic Abadias (3.279 m.), en Juan Carlos, Manel, José i Jaume sortíem del Hospital de Benas a les 4 de la matinada, a les onze arribàvem al cim per la canal del coll de la Rimaya, cresta fins l’Abadias i descens per la gelera del Aneto, pas del Portillons, refugi de la Renclusa i hospital de Benàs a les 15 h., menjar un bocata Benàs i cotxe fins Esparreguera.
Com primera idea es volia fer la Travessa d'Agulles, però l’hem descartat, la
farem mes endavant dons cal utilitzar cordes desprès de l’agulla del Sol Ponent
i l’hem de preparar be.
Ens trobem a les vuit del matí davant del Club, una mica d’hora per a la mainada,
però és millor matinar que no passar calor, som 10 nens i nenes i 9 adults.
La sorpresa d’aquesta sortida és que anem a visitar una gran cova i a veure si
guaitem algun escalador.
Esta situada arran de les parets verticals del serrat del Cabrit, i per sobre
del torrent de les Grutes, és LA COVA DE L’ARCADA, (750 m). Aquesta cova és un
pont natural, adossat a la paret del cingle, sota la desembocadura del torrent
de la Coma Alta. Té aproximadament 5 metres de fons, per 20 d’alt i 40 d’amplada,
tota una meravella de la natura, i una zona excel•lent d’escalada.
Hem anat fins al poble del Bruc , agafant el camí que porta a la masia de Can
Salses, per deixar els cotxes just sota al Pou del Castell. El dia promet , deu
nido la caloreta que comença fer, pel olivar d’Alfonso, prenem el llom que hi ha
entre el Torrent de la Bruixa i el Colt del Tambor fins la cova del Cabrit, aquí
esmorzem, els pares perquè els nens no parem de jugar, entre mos i mos, a la
cova descobreixen un columpi que penja del sostre, aquí durant un temps hi va
viure un ermità, i hem vis que encara hi queden coses d’ell; uns plats, unes
olles, i unes quantes coses més, totes posades en un raconet.
Quedem a les 8’30h. per fer una matinal de diumenge amb el grup nens&pares,
arribem 4 , 7 i finalment 20 i tants 12 nens i nenes entre 3 i 9 anys i la
resta mares i pares esportistes .
Ja hi som tots, sortim amb els cotxes fins a Can Massana , d’aquí comença
l’excursió de veritat; agafem les motxilles amb l’esmorzar i apa la Queralt la
primera(3 anys)!!
Pugem pel Gr 172, fins el Coll de Guirló, on es divideix el camí, l’un, a la
cadireta i l’altre, al coll de les Portelles.
L’inici de la primavera es manifesta en la flaire que escampa el vent del romaní
florit que trobem arreu.
Aquest any hem participat al Saló realitzant una maqueta 1:5000 del Pedraforca !! comprova el resultat dels nens i
dels no tant nens.
També s'han fet diverses activitats durant el divendres 28.
Moltes gràcies a tothom per participar-hi.
Avui diumenge 25 de novembre de 2007 el dia s’aixeca fresquet i ventós, però
no importa... pugem ben animats pel caminet des de Can roca fins la cova del
Petrecó.
Ja de bon matí anem xerra que xerra, ben entusiasmats disposats a conèixer a
aquests escarabats tan misteriosos que es diuen i que donen nom a la cova.
"A mitjans del segle passat, aquesta cova albergava un endemisme de la fauna
cavernícola. Es tracta del coleòpter Speleophilus patracoi Zaraquiey, espècie
nova descoberta pel Dr. Ricardo Zariquiey Alvarez, metge i naturalista. També és
refugi d´una espècie autòctona de rata-pinyada de boca de ferradura.. etc.
extret del Llibre de les Plantes d´Esparreguera..... autors E. Navarro, J.llort,
a. Hernandez."
font J.Llort
Arribem a l’entrada de la cova: és una reixa de ferro! i... abans d’esmorzar,
com a bons exploradors que som, ens traiem les motxilles, i tot xerrant i
investigant (que ho sabem fer molt bé), creuem la porta i al fons veiem
l’entrada petita per on ens haurem de ficar tot arrossegant-nos 5 metres per un
túnel!. Ara que ja ho tenim controlat ens disposem a esmorzar ben animats i ...
apa! Cap a dins!.
Hi ha algú que s’hi fica, dubta, torna a sortir... però finalment supera
“l’intringulis” i tots cap a dins!
Portem els lots ben carregats de piles per fer molta llum, fins i tot la càmera
de filmar: una aventura així no es mereix menys!.
Fem tant de xivarri i riem tant que un pobre rat penat que dormia plàcidament
s’esvalota i ens passa fregant la cara!, dels pobres escarabats no en sabem res,
potser s’han amagat al saber que veníem, un altre dia potser no haurem de fer
tant de xivarri per agafar-los desprevinguts.
Dissabte dia 8 ens varem trobar 23 adults i tres nens al Refugi
Àngel Orus, disposats a pujar el cim de Posets de 3.375 m. El
diumenge amb un dia esplèndid a dos quarts de 7 sortíem del refugi
20 dels adults a fer el cim, que varem aconseguir amb dos grups els
ràpids 3 h. i els menys ràpids 4 h. .
Al dia següent mentre els que restaven al refugi baixaven als cotxes,
la Roser i jo varem pujar el Posets amb 3h., total 21 de 23, un èxit!..
Felicitats als que feien el primer 3.000 i al Josep Ventura pel seu
... aniversari.
L’Expedició formada per Roser Argelaga, Roger Montserrat, Pau
Pedrosa, Jaume Porta i Eduard Vidal del Club Excursionista
Esparreguera va assolir el pic el 4 de juliol passat. La muntanya,
de 5.642 metres d’alçada, situada a la serralada del Caucas, és la
més alta del continent europeu.
El dia 25 de juny dos components de l’expedició, El Roger M. i el
Pau P. inicien el viatge cap a la Serralada del Caucas, situada al
sud de la part Occidental de Russia, entre el Mar Negre i el Caspi,
al límit entre Europa i Àsia. Un cop allà es van dirigir a la vall
de Baksan que condueix a l’Elbrus, l’objectiu principal del viatge,
però es van desviar a Adyrsu, tot assolit el massís de Tiutiubashi
de 4350 m.
El dia 1 de juliol tots els membres de l’Expedició es troben al
poble d’Azau, just al peu del massís. Després d’uns dies de mal
temps van poder iniciar l’ascensió. La segona nit la van passar a
4100 m preparats per l’atac al cim. L’endemà, 4 de juliol, després
d’una llarga ascensió de més de 1500 metres de desnivell que
recorren en 8-9 hores, tots es troben al cim de l’Elbrus de 5.642
metres. Després de la satisfacció del cim s’inicià el llarg descens
fins a les tendes amb la incidència d’un sol molt abrasiu. El dia
següent amb tot el material a l’esquena van emprendre el camí fins
al peu de la muntanya.
Durant els dos dies següents, abans del retorn a casa, es van
endinsar en els pobles tot coneixent la gent i cultura diversa del
Caucas central.
De nou el Club Excursionista Esparreguera ha viscut una gran
experiència que l’ha portat al sostre d’Europa.