Una vegada disposem d'un cert coneixement i destresa en el funcionament tècnic de la nostra càmera, ve un nou pas, pujar un altre graó on ens centrarem en el motiu, per seleccionar i organitzar l'espai. El que es ve a denominar enquadrar. Així que ens endinsem en aquest nou tema del curs que desenvoluparem a continuació.

L'enquadrament no és una altra cosa que definir quins elements apareixeran a la imatge i quins descartarem. L'enquadrament serveix per concentrar l'atenció de l'espectador en la imatge, pel que la correcta selecció del motiu és un primer i fonamental pas en el procés fotogràfic. Hem de pensar en el motiu a mostrar en base a les proporcions del marc del nostre visor o la nostra pantalla LCD.

L'enquadrament de la imatge pot ser de les següents formes:

1. Horitzontal. També denominat apaïsat per ésser el format més habitual per capturar paisatges. És el format més comú i s'acostuma a dir que produeix sentiment de serenitat i espai, estabilitat i direcció. Encara que a la fotografia digital varia lleugerament la proporció respecte de la clàssica pel·lícula de 35 mm, continua sent la forma més temptadora per compondre, a part que fàcil deixar-se portar per ell, ja que és el format que  ens para la càmera en la seva posició horitzontal. Per això, és recomanable no abusar d'ell i provar d'altres enquadraments fins donar amb el més idoni al motiu.

2. Vertical. Més conegut com a format retrat, per tractar-se del més adequat per als retrats de bust. Produeix sentiment de força i emfatitza les línies i plans verticals. També aquest format confereix més poder visual a les diagonals. És ideal per al retrat dempeus i primer pla, a més a més de ser el més utilitzat comercialment per a publicitat, revistes, portades de llibre, etc.

3. Quadrat. És un format més estàtic i molt més limitat. No és propi de la fotografia digital, sinó que ve de les pel·lícules instantànies Polaroid i de les pel·lícules de 6x6 per a càmeres analògiques de format mitjà. En digital podem aconseguir-lo en l'edició posterior, retallant dels altres formats, encara que el resultat final pugui ésser satisfactori té el desavantatge que no ha estat compost amb el mateix rigor i paràmetres. Els marges quadrats són simètrics i transmeten solidesa i estabilitat. En alguns camps és molt gratificant la seva utilització (vegetació, plantes, flors...), encara que és un format en desús, també a causa de la dificultat que comporta la composició.

4. Panoràmic. És un format impactant en paisatges tant naturals com urbans i, malgrat la seva història i tradició, continua resultant original. Requereix una primmirada selecció del lloc o motiu i planteja dificultats de composició per no deixar zones supèrflues. Es tracta d'un format molt de moda en l'era digital, perquè amb els avenços tecnològics és molt senzill crear una panoràmica. Quasi totes les càmeres incorporen aquesta funció i amb els programes d'edició, el muntatge de diferents preses és molt senzill.

Alguns aspectes que cal tenir en compte a l'hora de l'enquadrament són:

• La ubicació. La tendència natural quan comencem en la fotografia és situar el motiu en el centre de l'enquadrament, que s'acostuma a denominar síndrome d'"ull de bou". Aquesta composició deixa dues zones supèrflues a cada costat del motiu i, encara que és atraient, cal intentar de descentrar el motiu per alliberar la composició. Cal separar el motiu i el fons per aconseguir de realçar els detalls.
  
  
• Mida de l'enquadrament. Així mateix, hi ha una tendència natural a no acostar-se al motiu, a no retallar-lo. És habitual trobar fotografies en els que tot queda tan general que no sabem on mirar i és a causa  de que no hem realitzat una correcta composició, i en conseqüència cal intentar d'aproximar-nos al motiu i omplir l'enquadrament perquè l'espectador capti ràpidament el que volem mostrar. En els retrats s'emfatitza molt si omplim l'enquadrament i és un recurs que ens pot ajudar molt a millorar-los. Només cal fixar-se en les fotografies de la premsa, on és habitual trobar primers plans on el rostre acostuma a tenir el front tallat o no és mostrat completament.
  

Conclusions: totes aquestes indicacions ens poden ajudar a millorar, però com sempre cal tenir en compte que les regles no són inflexibles i que aconseguir una fotografia ben enquadrada que funcioni depèn molt de la nostra creativitat. De tota manera, experimentat i, sobretot, disparant molt en diferents enquadraments aprendrem nosaltres mateixos a millorar els enquadraments.

Fotografia | Sthépane Rey-Gorrez