Aquest post és el primer d'una petita sèrie sobre l'Autofocus (AF, d'ara endavant), un útil automatisme de les nostres càmeres que encara que ens sembli increïble no ha existit sempre. Quan va ser el primer? Quins canvis va introduir? Quines consideracions hem de tenir en compte en el seu ús?

El primer AF data de mitjans dels 80. Fins aleshores només existien lents amb focus manual (MF). Encara que els primers models (com el Maxxum 7000 de Minolta) eren molt més senzills i menys fiables que els d'avui dia, el cert és que l'AF va introduir canvis en la forma de fotografiar.

En un principi, els fotògrafs professionals, educats en un món de MF, atribuïen a l'AF la pèrdua d'oportunitats fotogràfiques per la seva lentitud i la seva poca eficàcia. Un problema afegit era que aquells primers models amb sistema d'AF, només feien focus en el punt central del quadre. Tot això feia que els professionals, només usaven l'AF quan disparaven fotografies que no tenien massa importància, mantenint la seva tècnica de MF per treballar.

Ara com ara, els AF han evolucionat molt i són capaços de fer en múltiples punts del quadre. Segons la complexitat de la càmera emprada, la gestió dels punts d'enfocament serà més o menys manual. Habitualment la càmera ens permet d'escollir en quin punt farà focus. Alguns models molt sofisticats fins i tot detecten la direcció de la mirada per fer focus en el punt d'enfocament més pròxim al lloc al qual mirem.

A més a més, els primers models d'AF, en general, només feien focus en el punt central del quadre, i en conseqüència el seu ús implicava gairebé sempre  el reenquadrament fent servir el bloqueig de l'enfocament, és a dir, l'AF-LOCK.

EL BLOQUEIG DE L'ENFOCAMENT
El domini de l'AF requereix una forma de treballar determinada. Unes rutines que, una vegada assumides, posaran l'eina al nostre servei i reduiran les probabilitats d'errar de manera considerable.

Des dels primers models d'AF, que feien focus solament al punt central del quadre, fins els actuals, més complicats, s’ha fet necessari el bloqueig de l’enfocament. Es tracta d'una tècnica consistent en aconseguir d'enfocar el subjecte que vulguem tenir nítid i fotografiar-lo evitant que l'AF ens faci una mala passada.

Com ens pot jugar una mala passada l'AF? Doncs enfocant contínuament sense que siguem capaços de fixar-lo en l'objecte que volem. Aquí entra l'AF-LOCK.

Aquesta tècnica és important, doncs avui dia, malgrat que els AF estan molt perfeccionats, es continua utilitzant. I no solament amb l'enfocament, sinó també quan mesurem la llum, aquesta vegada, emprant el blocatge de l'exposició,AE-LOCK.

A l'hora de disparar en mode AF, l'objecte al qual vulguem disparar no sempre estarà en un dels punts d'enfocament de la nostra càmera. A més a més, acabaràs observant que no tots ells enfoquen amb la mateixa precisió. En general, el més precís és el punt central.

Imaginem que portem el nostre AF programat perquè enfoqui amb el punt central, perquè creiem que amb una lent determinada és el millor, o l'únic com li succeïa als primers models d'AF, i volem fotografiar un objecte deixant-lo a un costat del quadre. Com fem? Blocarem l'enfocament amb la funció AF-LOCK (AF-L).

Aquesta funcionalitat de la càmera provoca que quan l'accionem, simplement, l'AF es bloqueja . No continua fent focus i queda fixat en el punt que nosaltres hem enfocat. Per tant, sense deixar de polsar-lo, podem reenquadrar, deixant en la zona del quadre desitjada l'objecte enfocat des del punt central, i disparar.

Recorda:
1. Enfoquem amb el punt d'enfocament que pel motiu que sigui més ens convingui.
2. Bloquem l'enfocament amb l'AF-L.
3. Reenquadrem.
4. Disparem.

Més senzilla en la pràctica del que sembla, aquesta tècnica et facilitarà molt l'ús de l'AF en fotografiar a objectes que no es moguin a gran velocitat.

Com sembla lògic, no tots els modes d'AF són iguals. Aquest és tema per a la pròxima entregadel nostre curs.