Ja hem après a exposar amb correcció fent servir l'exposímetre amb la nostra càmera en mode manual. En aquesta segona entrega del capítol de fotografia en manual aprendrem a aconseguir els resultats que perseguim. Aquest pas és definitiu, una vegada haguem assumit aquests conceptes, dia a dia la càmera es convertirà en una prolongació de la nostra mà.

Com a punt de partida pensem que si necessitem més llum per aconseguir una bona exposició podem aconseguir-la o bé obrint el diafragma o fent exposicions més llargues, és a dir, dono terres que les velocitats d'obturació siguin més lentes.

L'elecció entre usar el diafragma o l'obturador per exposar bé una fotografia, depèn, abans de tot, de què vulguem aconseguir i de com vulguem interpretar el moviment que es produeix davant de la càmera. Vegem alguns casos concrets.

FENT SERVIR EL DIAFRAGMA
Per aconseguir més llum fent servir el diafragma l'única limitació que tenim és la lluminositat de la lent, és a dir, quant es pugui obrir el diafragma. Algunes lents no són molt lluminoses, és a dir, el seu diafragma no s'obre massa. Podem dir que tot el que obri més enllà de f3.5 és força lluminós.

1. Maximitzant la profunditat de camp
Si el que necessitem en la nostra fotografia és una gran profunditat de camp, habitual en fotografies de paisatges, tancarem el màxim possible el diafragma. És probable que en tancar-lo al màxim entri tan poca llum que es faci necessari usar una exposició llarga i, per tant, trípode.

2. Enfocament selectiu
L'enfocament selectiu significa donar nitidesa solament al que interessa, el que permet un més gran control sobre el contingut i la interpretació final de la fotografia. Es tracta de deixar nítida una única part de la imatge, mentre la resta està completament desenfocada, una bona manera de destacar el centre d'interès.

Aquest efecte s'aconsegueix amb diafragmes molt oberts, que redueixen moltíssim la profunditat de camp. En el cas de la fotografia de l'exemple, es tracta d'un f1.4 amb el focus sobre l'element metàl·lic de la mà de la noia, deixant fora de focus el primer terme de la imatge i el fons.

A propòsit, fixeu-vos en aquestes formes com taques suaus de color que prenen els objectes desenfocats per davant i per darrere de la zona que està enfocada. Aquesta "atmosfera" que creen les lents amb diafragmes molt oberts rep el nom de bokeh.

Obrir el diafragma al màxim no sempre és suficient per aconseguir una exposició adequada. En aquests casos hem de passar a jugar amb les velocitats d'obturació per guanyar llum.

FENT SERVIR L'OBTURADOR
L'ús de l'obturador per regular la llum en les exposicions ens permetrà de prendre fotografies en situacions delicades de llum, així com obtenir interpretacions creatives del moviment d'acord amb les nostres intencions.

1. Velocitats altes d'obturació
Disparar per damunt de 125 farà que congelem els moviments.

2. Velocitats lentes d'obturació
Quant més lenta sigui l'obturació ens permetrà de captar llum durant més temps, aconseguint una bona exposició, a més a més de registrar tot el moviment que s'efectuï davant de la càmera i també el propi moviment que faci la càmera.

3. Panning
Una altra opció, més fàcil d'explicar que d'aconseguir, són els pannings. Es tracta d'usar una velocitat d'obturació lenta i, en disparar, seguir a un subjecte en moviment, mantenint-lo durant tota l'exposició en el mateix lloc del quadre. El resultat és que el fons apareix borrós i el subjecte congelat. O una cosa semblant, perquè no és fàcil.

Recorda que cap combinació de diafragma i velocitat d'obturació és la perfecta, serà bona sempre que l'exposímetre ens digui que així és, fins i tot encara que no ens ho digui, segons què vulguem aconseguir, seria bona també.

A practicar!