És probable que aquesta entrega resulti una mica complicada si aquesta és la primera presa de contacte amb l'assumpte. Però val la pena, us puc garantir que si enteneu això haureu donat un gran pas endavant per dominar la tècnica fotogràfica i que, des d'aquí, la vostra velocitat d'aprenentatge es multiplicarà.

Ara que ja coneixem què són tant l'obturador com el diafragma és el moment de posar-los completament al nostre servei per aconseguir les fotografies que volem. Disparar fent servir els modes manuals és la manera que ens donarà la llibertat plena a l'hora de fer fotografies i aconseguir el que vulguem.

Totes les càmeres réflex i la majoria de les compactes mitges i avançades posseeixen modes manuals. Acostumen a ser els següents:

• P: Programmed Auto. La càmera funciona com en la posició AUTO, però permet que es variïn els paràmetres.
  
  
• A (en algunes càmeres apareix com Av): Aperture Priority, és a dir, prioritat de l'obertura/diafragma. Per a un diafragma donat (per l'usuari), la càmera calcula la velocitat a la qual ha de disparar (obrir i tancar l'obturador). Aquest mode és molt útil per disparar quan volem controlar la profunditat de camp.
  
  
• S (en algunes càmeres apareix com Tv): Shutter Priority o prioritat de la velocitat.  La càmera calcula l'obertura necessària per poder aconseguir una exposició correcta partint d'una velocitat escollida per l'usuari. Donar-li prioritat a la velocitat permet d'interpretar el moviment en les nostres exposicions.
  
  
• M: Manual. Tot és controlat per l'usuari.

Quan es tracta de disparar en mode completament manual, M, el fotòmetre o exposímetre que totes les càmeres porten es torna una eina indispensable per calcular l'exposició correcta. A poc a poc, amb la pràctica, aniràs desenvolupant la capacitat d'esbrinar els paràmetres adequats per a cada situació. Encara que sempre comptaràs amb el suport de l'exposímetre per comprovar si la teva intuïció t'està portant pel camí correcte.

FUNCIONAMENT DE L'EXPOSÍMETRE
Aquest senzill mecanisme ens indicarà si amb els paràmetres escollits l'exposició serà correcta, si la fotografia resultarà sobreexposada o si pel contrari estarà fosca i com resultat obtindrem una imatge subexposada. A més a més ens informa de en quina mesura aquesta sobre o subexposada.

El que tractarem d'aconseguir en condicions normals sempre serà una exposició correcta. Per tant, que l'indicador es trobi situat sota el 0.

COM INTERACTUEN EL DIAFRAGMA I L'OBTURADOR?
Sabem que una fotografia ben exposada s'aconsegueix si la quantitat de llum que arriba al sensor de la nostra càmera és l'adequada. Que això sigui així depèn de com configurem l'obertura del diafragma i el temps d'exposició. Variar qualsevol d'aquests dos paràmetres incideix directament en la quantitat de llum que entrarà en la nostra càmera i, per tant, en el resultat de la nostra fotografia.

Ja hem parlat de l'obturador i del diafragma. Per estudiar la interactivitat entre tots dos paràmetres, partim de les escales clàssiques d'obertura de diafragma i velocitats d'obturació.

• Velocitats d'obturació clàssiques: 2" - 1" - 2 - 4 - 8 - 15 - 30 - 60 - 125 - 250 - 500 - 1000 - 2000
  
  
• Obertures de diafragma clàssiques: 1 - 1.4 -2 - 2.8 - 4 - 5.6 - 8 - 11 - 16 -22
  

En les càmeres digitals actuals, pots trobar passos intermedis tant de diafragmes com de velocitats d'obturació. Això no és dolent, al contrari, és bo, doncs et permetrà d'ajustar millor l'exposició a les condicions lluminoses. Però aprenguem com interactuen fent servir els seus valors clàssics.

Hem d'assumir, com a norma, que cada pas de diafragma clàssic que pugem implica que en la nostra càmera entrarà la meitat de la llum que entrava  en el pas anterior. Al contrari, quan baixem un pas, la quantitat de llum que entra es duplica.

El mateix succeeix amb les velocitats d'obturació, quan pugem una, la quantitat de llum que entrarà a la nostra càmera serà la meitat. Al contrari, quan baixem un pas, la quantitat de llum que va a entrar serà el doble.

Sabent això és lògic deduir que no existeix la combinació perfecta de velocitat d'obturació i obertura de diafragma, doncs n'hi ha moltes que són equivalents. Escollir una d'elles dependrà sempre de l'efecte que vulguem aconseguir en la nostra fotografia.

Com veiem en aquest exemple, en anar tancant de mica en mica el diafragma es van allargant els temps d'exposició, d'aquesta forma contrarestem la llum que està deixant d'entrar en tancar el diafragma. Malgrat el canvi de paràmetres, l'exposició és idèntica en les tres fotografies, però si polses sobre la imatge per veure-la en gran observaràs que cada vegada hi ha més profunditat de camp. Recordes la relació que hi ha entre la profunditat de camp i l'obertura del diafragma?

NECESSITO MÉS LLUM OBRO EL DIAFRAGMA O FAIG UNA EXPOSICIÓ MÉS LLARGA
Partint d'uns paràmetres determinats podem fer que arribi més llum al nostre sensor o bé obrint el diafragma o fent exposicions més llargues. Recorda que cap combinació és perfecta, serà bona sempre que l'exposímetre ens digui que així és.

Tot depèn de les condicions de llum i, sobretot, de què vulguem aconseguir. Demà veurem alguns casos pràctics.