Més d'una vegada hauràs presenciat una escena impressionant que has volgut captar amb la teva càmera. Una posta de sol per exemple. Però en veure els resultats a la pantalla te n'adones que no té res a veure amb la realitat, que els detalls que tu apreciaves i que feien l'escena tan bonica no són a la fotografia, en la qual solament s'aprecia part del que observaves. Això succeeix perquè els nostres ulls funcionen de forma diferent a com ho fa una càmera de fotografies. I d'això parlarem avui.

En alguna cosa si que hi ha similituds entre l'ull i la càmera, però solament en la forma de captar la llum. Ja hem vist en capítols anteriors com funciona una càmera i les seves parts. Pel que som en condicions de dir que: l'objectiu per on entra la llum, equival en els nostres ulls a la còrnia i la pupil·la ; el diafragma de la càmera es correspon amb l'iris, encarregat de deixar entrar més o menys llum a l'ull; la lent de l'objectiu és alhora el cristal·lí de l'ull, necessari per enfocar a diverses distàncies; i el material fotosensible, o sensor de l'ull, és la retina, on es troben les cèl·lules fotoreceptores.

I ara vegem les diferències entre el que veiem amb els nostres ulls i el que la càmera pot fer, que és l'important.

En escenes amb alt contrast el nostre ull es pot adaptar fàcilment i podem apreciar les zones fosques tan nítides com les zones il·luminades. En el cas que ens trobem en una habitació a les fosques i l'única font de llum provingui d'una finestra, podem apreciar els detalls que hi ha tant dintre com fora de la finestra amb la mateixa nitidesa. Això no ho pot fer una càmera], i en conseqüència hem d'escollir que zona volem que surti] ben il·luminada en] la nostra fotografia, si la més fosca] o la més il·luminada. Ja parlarem de tècniques per aconseguir en aquestes situacions una fotografia on tot estigui ben il·luminat.

En aquesta fotografia vaig optar per exposar bé la part més il·luminada. Com veieu la resta queda en negre, si féssim el contrari, la finestra quedaria en blanc total.

Davant els canvis de llum el nostre ull es comporta de manera excepcional, podent augmentar la seva sensibilitat de forma ràpida i precisa. Mentre que amb una càmera, la sensibilitat depèn de la pel·lícula o del sensor i la ISO que estiguem fent servir. Abans era un embolic anar canviant de pel·lícula segons la lluminositat de l'escena, però ara amb les càmeres digitals el canvi de sensibilitat del sensor es pot fer amb relativa comoditat i rapidesa.

La nostra visió és selectiva, si dirigim la nostra atenció a un objecte, el veurem enfocat, mentre que la resta de l'escena que l'envolta no l'apreciem tan nítidament. Centrem sempre la nostra visió en l'important, evitant així la distracció del que no ens interessa. A més a més, el nostre ull està enfocant constantment; allà on posem la nostra vista, veurem amb nitidesa. Però la càmera no discrimina, i capta tots els elements presents a l'escena sense diferències. Així que per evitar fotografies carregades d'elements que distreguin, tenim la possibilitat d'enfocar una zona a la qual desitgem de donar importància i deixar la resta fora de focus, perquè en mirar aquesta fotografia, de forma automàtica, desviem la nostra atenció a la zona més nítida. També hem de tenir en compte l'enquadrament que escollim, intentant de deixar fora de quadre tot element no desitjat i que pugui competir en atenció amb allò que volem ressaltar.

Aquest és un exemple de desenfocament selectiu; enfoquem la zona on volem que es centri l'atenció de l'espectador. Fotografia de LordFerguson

Quan parlem sobre enquadrament i composició entendreu millor les possibilitats que ens dóna la fotografia per dirigir l'atenció de l'espectador i expressar amb més exactitud el que buscàvem en el moment de disparar. Espero que ara com ara us quedin clares les limitacions que tenim a l'hora de representar mitjançant la nostra càmera el món que veiem amb els nostres ulls.