Firmat per: paco de hospi el dia 27/11/2007 22:17:58

Correu @: perimari65@hotmail.com

Missatge:

Hacía mucho tiempo que al encender internet una noticia me impresionará tanto, un montañero como yo, ya no estaba entre nosotros, me he quedado jodido de verdad aunque nos conocimos poco aun me acuerdo el fin de semana tan guapo que pasamos juntos, Javier ya me contaras que paso y si le vais hacer algo cuenta conmigo, que donde quiera que esté seguro que será muy feliz, y seguro que ya está subiendo alguna montaña.salut

---

Firmat per: gerard Estruch el dia 28/11/2007 14:12:52

Correu @: estruquet@hotmail.com

Missatge:

Tens tota la raó, ja impresiona sentir que un montanyenc tingui un accident, pero mai t'esperes que pugui ser algu conegut, i menys algú com en carles,vaig veure la noticia per la televissió, i vaig obrir la pagina del club, i amb akella primera noticia em va caure el mon a sobre. molta sort alla on siguis, i sigues igual que as sigut aqui!!!! FINS SEMPRE CARLES!!!

---

Firmat per: Miquel el dia 29/11/2007 15:05:20

Correu @:

Missatge:

El lunes me dieron la noticia... Me llamó Jaume, con la voz anegada en lágrimas, y sólo acertó a decir: "El Carles s'ha matat". La Roser me acabó de dar los innecesarios detalles. "Baixant del Carlit, ha ensopegat i ha caigut des d'una alçada. Un cop al cap. El rescat ha trigat força, i encara era viu quan l'han tret d'allà, però ha mort a l'helicòpter". ¡¡¡Mierda, mierda, y mil veces mierda!!! Le conocí a principios de este año... Con su físico peculiar y su cara de buena gente, coincidimos en la salida que organizó el club para recorrer el tramo que tenemos asignado del GR5, y acabamos juntos la travesía hasta el pueblo. Otro día, lo encontré por Montserrat, en sus montañas, acompañado de su inseparable viejo chucho, mientras bajábamos hacia Collbató. Tan sólo un par de horas de caminar juntos, hasta casa, pero tuvimos la oportunidad de explicarnos media vida, como hacemos la gente acostumbrados a compartir la montaña. A lo largo de la temporada, estuvo intentando -infructuosamente- completar alguna de las muchas marchas de resistencia en las que procuraba colaborar con el club en nuestra clasificación en la Copa. Pero no era lo suyo. Lo suyo era la montaña amable, como la que lo ha matado. Lo suyo era la camaradería, y todo el mundo se lo apreciaba como alguien especial, siempre con la sorisa puesta, esa sonrisa de ojos tristes y semblante amable que te daban ganas de darle un buen abrazo. En la última prueba de la Copa lo volvió a intentar. Pese a sus limitaciones, acabó bastante antes que mi hija y yo, y ya había marchado del lugar cuando llegamos a meta. ¡Dios, cómo me alegré por él! Pensé que, al final, lo había logrado. Pero no he podido felicitarle... La montaña, que no perdona, se lo ha llevado. Y ese abrazo nunca dado se ha ido con él... Carles, mai t'oblidarem! Descansa en pau...

---

Firmat per: xavier sans Floresta el dia 30/11/2007 19:39:47

Correu @:

Missatge:

ara acabo d'asabantarma d'aquest fet, i la esgarifansa encara esta present. tres marxes he fet amb ell pero la seva imatge la portare molt de temps.

---

Firmat per: Camping el dia 09/12/2007 12:31:49

Correu @:

Missatge:

Aquest cap de setmana ens han dit la noticìa,erem veins del camping espelt.ens ha afectat molt a tots et trobarem a faltar FINS SEMPRE

---

Firmat per: Roser el dia 12/12/2007 22:56:11

Correu @:

Missatge:

Jo tampoc t'oblidare mai, et vas anar introduint a les nostres vides a poc a poc, senzillament, amb molta modèstia, i sempre amb el teu sonriure.
Primer no venies, et vas fer socis i vas demanar federar-te, baixaven els teus pares a recollir la llicència de la FEEC, suposo que per la teva timidesa, que davant la nostra desesperació la van fer malament tres vegades. Era el nom, li possaven la I al teu cognom que no hi tenia que anar.
Ells baixaven perquè patien per si algun dia et passava alguna cosa no et servis. Tu no venies, l'excusa era que treballaves de nit, no gosaves.
De tant en tant treies el cap pel club, s'obria la porta i eres tu, - que feu alguna cosa el cap de setmana ??- sempre hi havia alguna cosa a fer. Vas començar a caminar amb nosaltres, el GR nostre, et vas animar amb les caminades de resistència, que al principi no acabaves perquè sorties corrent sense mesurar les teves forces.
Ja t'ho dèiem no corris, ves tranquil, però tu res al teu aire. Quan no arribaves deies - no se que m'ha passat anaba super bé i de sobte s'hem han acabat les forçes - i llavor algun amic incondicional t'anava a recollir a les tantes de la matinada on fossis. Et vas enganxar a les sortides de muntanya i alta muntanya, mai no entenies prou. Disfrutaves tant que donava goig anar amb tu i ensenyar-te llocs nous.
Cada divendres esperaven que treguessin el cap pel club, era un moment, anaves a treballar, amb la teva roba de color verd. Entraves amb el teu sua sonriure i preguntaves - Que feu alguna cosa, només estic un moment, vaig a treballar, et trobaves bé entre nosaltres, i semblava que ja no eres tant vergonyós, i marxaves ràpid amb el teu micro cotxe.
Ara la porta no s'obra i et trobem a faltar.
En el teu últim dia amb nosaltres et vem regalar farigola i romanir, plantes de la muntanya de Montserrat que tu tant estimaves, senzilles i nobles com tu.
Quan les coses van bé, guanyem curses, i assolim cims alts és molt fàcil felicitar a tothom, però quan un amic s'en va, i tal com ho vas fer tu. Que es port dir ?
No hi han paraules. És una putada.
Sempre et recordare.

---

Firmat per: Jaume el dia 17/11/2008 15:15:17

Correu @:

Missatge:

Son las 5 del matí del 16 de novembre de 2008, hem quedat a Olesa, anava a venir mes gent , però som tres, els tres mes habituals, sabem on anem i perquè, serà un dia trist.
Per trencar amb la serietat Manolo ens clava un CD de "Extremo duro" quina canya, mig dormit, m’adono que passem el túnel del Cadi, a les 7 del matí ja som a la barrera on deixem el cotxe, a partir d’aquí farem servir les cames per moure’ns. Els preparatius, sota cero, -8ºC, son iguals de freds, grampons, raquetes, bota dura, pals, piolet, ja som a l'hivern!!!. i el ram de flors.
Si, el 25 farà un any que en Carles va patir l’accident, un any que no el tenim físicament entre nosaltres, encara que hi es en el cor de tots. Tornem a la seva muntanya, la que va ascendir amb tanta il•lusió per darrer cop i volem rendre´l el nostre homenatge íntim i també el de tota la gent del Club.
Hi ha força neu, mes que el darrer any, potser no fa tant fred, tot i el -8ºC, dons apareix el sol i puja el termòmetre just per sobre del zero, com autòmats i sense gaire cosa a dir anem pujant per la pista fins el estany de les Bulloses des d’aquí enfilem el camí que ja el sabem de memòria, passem a tocar del estany Negre, estany Sec, li donem la volta al estany Llong, fins el pont de fusta hi ha traça, a partir d’aquest punt l’hem de fer nosaltres, hi ha molta neu, de vegades fins el genoll, per sort fa molt vent i aixeca la neu pols deixant la neu mes dura sota, passem el Desert del Carlit, al final d’aquets ens col•loquem els grampons per pujar la canal que ens du al Coll Colomer, aquí ja comencen als comentaris, es en aquest lloc on l’helicòpter va poder rescatar en Carles, jo ho passo malament, però ells pitjor, els hi venen tots els records d’aquell malaurat dia, no paren de comentar pels llocs que van passar i anècdotes de fa un any, crec que hi ha un que encara no ho ha superat.
Enfilem la petita aresta entre neu i roques fins el cim, aquí tornem a ser un any desprès, ens fem les fotos de rigor, tot i el vent emprenyador, encaixada de mans i ens dirigim a la canal de baixada on Carles va patir l’accident, em donen tota mena d’explicacions, com intentant trobar-ne una, a la canal es on mes neu trobem, arribem al lloc on Carles va haver d’esperar tantes hores, aquí l’emoció ens supera, deixem el ram que la Roser amb molt carinyo ens ha donat, sense dir mes desfem el camí fet, no sense tornar el cap de tant en tant, com si ens hagués quedat alguna cosa darrera, un bon company!! en Carles!!.

---

Firmat per: ManoloFlores el dia 18/11/2008 8:29:37

Correu @:

Missatge:

Domingo 16 noviembre vamos a quedar José, Jaume y Manolo para hacer la ascensión a la Pica del Carlit, montaña en la cual nuestro compañero Carles perdió la vida en un trágico accidente. Son las 5 de la mañana y nos disponemos a salir desde Olesa hasta Mont-Lluis (pueblo francés fortificado), una vez allí nos desviamos a los lagos de bouilloses. Dejamos el coche en la primera barrera, ya que el camino esta cerrado, habrá que andar mas de 4 Km. de pista asfaltada cargados con nuestras pesadas mochilas. Son las 7,45 y el termómetro marca -8 ºC. Empezamos a caminar hasta los refugios, una vez allí cogemos el sendero que nos llevara al Carlit el cual esta con mucha nieve, el paisaje es espectacular, hace mucho viento y frío aunque el día es soleado. Decidimos subir por la cresta ya que la canal esta con mucha nieve blanda y seria una currada subir por ahí. A las 12:30 llegamos a la cumbre, hacemos las fotos de rigor y dejamos un amuleto budista que Manolo llevaba (la rueda de la vida). Al bajar decidimos hacerlo por la canal y llegamos al collado donde nuestro compañero Carles falleció, ahí dejamos un ramo de flores en su memoria, momentos de emoción al pensar lo allí pasado. Continuamos el camino hasta llegar a la pista donde a las 16:45 llegamos al coche. Estamos bien satisfechos de la paliza que nos hemos dado en esta montaña que para no ser un 3000 no tiene nada que envidiar las demás. Desde aquí quiero mandar un fuerte abrazo a todos los que hicieron posible esta salida a este lugar tan bonito de la Cerdaña...

---

Firmat per: Jaume i Roser el dia 25/11/2008 21:54:42

Correu @:

Missatge:

Avui, 25 de novembre de 2008 ens torna a la memòria, el dia que va patir l’accident en Carles, un bon home i millor company, l’he recordat tot mirant els vídeos que’ns vàrem fer al seu darrer any el 2007, com passa el temps!
Avui Mercè mare d’en Carles, ens he mostrat l’àlbum de quan era jove, fet pels seus companys de sempre, tota una vida a un llibre...
Mercè, Cristina, la germana gran, el seu pare, David i tots els que l’estimaven una abraçada molt forta i recordem-lo sempre. Carles no t’oblidem!!!!
 

---

Firmat per: jaume el dia 17/02/2009 13:20:48

Correu @:

Missatge:

Hola

---

Firmat per: Jaume el dia 12/07/2009 17:16:37

Correu @:

Missatge:

Aviu , Laura a anat a fer el Carlit, l'hi indicat com fer el cim i l'hi demanat que quan arribi al cim pensi amb en Carles, despres de un any i mig, no t'oblidem!!!
Penso amb tu Carles sempre, I vull dedicar-te el cim del McKinley (Alaska).
Va per tu!!

---

Firmat per: jesus serrano el dia 17/07/2009 17:24:47

Correu @:

Missatge:

Carlos, de tu amigo jesus "el valenciano", que sepas que tu huella sera inmborrable. Te qeremos. petonets , alla donde estes viendonos y cuidando a tu inseparable, tip. besos

---

Firmat per: Roser el dia 20/11/2009 8:50:57

Correu @:

Missatge:

Aviat farà dos anys que ja no hi ests, com passa el temps de ràpid, i que estrany això de la mort. Aquest diumenge un grupet de gent del club va a fer el Carlit. No l’oblidem

---