Benvingut al web del Club Excursionista Esparreguera
ARTICLES ALPINISME ANY 2007
MONTE PERDIDO (3.355 m.) VALL de PINETA (OSCA)
Com ultima sortida del mes i del cicle d’alta muntanya es varem fer varies
propostes i va guanyar el “Monte Perdido”.
Realment un salt qualitatiu, i per com va anar la sortida, els tres companys que
no l’havíem fet van quedar prou satisfets.
Dissabte 11:00 AM. Hem quedat al Club i es decideix anar amb el Renault Laguna del
Manuel, carreguem el trastos i tot rient, encara que plou, en dirigim a la Vall
de Pineta (Osca).
Dissabte 14:00. Com hem som prop del destí i plou encara, hem arribat a
la deducció que no era un núvol, parem a menjar en un restaurant al encreuament de Plan.
Dissabte 16:00. Hem allargat un mica el dinar dons el dia no ha canviat gaire,
continua plovent i som al aparcament de la Vall de Pineta (1.290 m.). Decidim
anar fins el desviament del Balcó de Pineta per fer cames dons ja hem decidit
plantar la tenda prop del cotxe i demà fer-ho tot seguit els 2.065 m. de
desnivell, d’origen volíem dormir al Balcó de Pineta (2.500 m.) a 4h. del cim.
Caminem 15 minuts i acabem xops de la pluja, tornem al cotxe i anem a fer una
cervesa a Bielsa 10 km mes a vall.
Dissabte 20:00. Algú, Carles, decideix preguntar al bar si lloguen habitacions i
com qui diu aquesta nit dormirem tous, amb dutxa i tot, sopem i a dormir.
Dissabte 23:00. Acaba d’arribar un missatge al mòbil, es de Roser, 1-4, ha
despertat a Juan Carlos.
Diumenge 4:10. Ens llevem, recollim tot i pugem al aparcament una altre cop.
Diumenge 5:15. Enfilem la pista que ens porta fins l’encreuament del Balcó i
camí amunt, es fosc, hi han força núvols però no plou, a mida que pugem ens
envolta la boira, perdem varies vegades el camí dons ens hem saltat varies fites.
Diumenge 8:10. Arribem per fi al Balcó de Pineta (2.500 m.), suats i mullats per
la boira, no es veu res, prenem alguna cosa i continuem, comença a fer forat el
sol per dins d’aquest pastis de boira, de cop s’obre i ens deixa veure el Coll
del Cilindre.
Hem localitzat uns fites que ens porten fins el pas obligat per saltar el mur i
arribar a la gelera, netegem la neu de les pedres per agafar-nos i vigilant no
relliscar, a la meitat ens encordem dons es fa una mica perillós, un cop a la
gelera la creuem i enfilem la tartera que ens du fins el Coll del Cilindre
(3.050m.). Arribem ja cansats dons portem 6 h. caminant sempre en forta pujada.
Diumenge 11:00. Baixem al Estany Gelat (2.980 m.), hi ha força gent que ha pujat
per la banda de Goriz, ja baixen de dalt i els hi preguntem com es troba el
corredor que hem de pujar, ens diuen “si llevais crampones bien, nosotros hemos
dado la vuelta pues no llevamos y resbala mucho” al•lucinant el lloc on hi han
mes accidents mortals i sense grampons!!!! tot i tenir com a nom “la escupidera”.
Diumenge 12:30. Hem fet cim!!! Juan Carlos s’emociona molt, els quatre ben
cansats però força contents, Manuel es posa la samarreta del U.D. Almeria que li
va regalar el seu germà, el Carles fa un cigarret, fem les fotos reglamentaries
i baixem dons a mi em preocupa “la escupidera” de baixada i fa molt vent, just
al punt mes perillós Carles ensopega, rellisca uns metres i s’atura... UF!!
h’anat de poc!!.
Sortida secció a la PUNTA ALTA 3.014 m.
Divendres quedem definitivament per anar a la Punta Alta, desprès de
l’experiència del bivac a l'Aneto, decidim sortir el mateix diumenge, som
Carles, Juan Carlos i jo.
5:00 del matí sortim, de la rotonda de Can Comelles, direcció a la Vall de Boi,
durant el trajecte ens plou varies vegades, quin mal rotllo.
7:45 no hem trobat gaire transit i ja hi som, aparquen el cotxe i ens canviem la
roba, sembla que vol ploure.
8:00 enfilem el camí de Comalesbienes amunt, com puja!
10:30 som al cim del Comalesbienes, la vista es esplèndida, els Besiberris amb
l'Aneto al fons, veiem la Punta Alta a tocar, al fons els estanys reflexan
diferents blaus.
10:42 remuntem la fàcil cresta i fem cim! Punta Alta 3.014 m. anquejada de mans,
fotos, bocata i cap a baix, primer pensem baixar pel refugi Ventosa Calvell però
un cop al coll decidim provar per Comalespadas, que sembla baixa directa, i tan
directa!.
Sortida de la secció al ANETO
Quan proposes fer una sortida als Pirineus un 22 de juliol es per la bondat
del temps, estiu, i vols que la gent gaudeixi de l’ascensió, això pot ser al
2001 perquè al 2007 no ha estat així.
Dins de cicle de sortides a Alta Muntanya, algú, Paco, va dir que li faria il•lusió
pujar l’Aneto, dit i fet, llàstima que una triatló s’ho va impedir, però tot i
així varem anar set, quatre no l’havien fet mai i dos feia molt temps.
Quedem al local del Club a les tres del migdia del dissabte 21, es clar plovent,
carregem els cotxes amb els paraigües, i ens acomiadem de les dones del JosepMª
i del Pepe, carretera i manta. El viatge be, el feia mes llarg, a les sis ja hi
som a Benasc, donem una volta, curiosament no visitem la tenda Barrabes, el
terra es tot moll i ens diuen que porta plovent des de les set del matí, quin
mal rotllo!, sopem uns bocatas al bar de la Compañia de Guias, i sense mes,
cotxe fins l’aparcament del bus que et porta fins el Pla de Basurta, així dema
serem dels primers.
Plantem una tenda de tres i som cinc, el Carles i jo farem bivac, no pinta be
dons als deu minuts ja comença a ploure, ens tapem amb un plàstic, l’invent dura
fins les tres que decideixo anar-me al cotxe tot xop.
4:10 am comença la jornada, desmuntem tot, esmorzem i acabem de preparar les
motxilles, jo crec que porto massa roba, i anem a fer cua a la parada del bus,
som dels primers, a les 5:15 prenem el bus i set minuts desprès ja som al Pla de
Basurta ajustant el pals, 5:30 a bufar s’ha dit, el ritme es bo, tot i que la
Mari creu que anem lents, via Portilló Inferior arribem al Portilló Superior,
que creuem desprès de menjar uns ganyips, ja fa estona que portem davant nostre
un grup d’estrangers vestits mes per anar de picnic que per pujar la muntanya,
acompanyats per tres “guies” , els passem a la primera clapa de neu, lògic, els
hi patinen les playeres, creuem un mar de pedres i ja som a la gelera, tant
aviat? No es veu res, hi ha molta boira, ens posem els grampons i entrem al mon
fosc de la boira, que hi som tots? si, Pepe? si, si soc aquí.. no el veig però
es just darrera meu.
Ja portem força estona caminant per la gelera i no sabem on som, sembla que les
traces fan ziga-zagues tot pujant, de la foscor surt un francès que va de
baixada, ens diu que ens falten ¾ per arribar al pas de Mahoma, ja som prop la
velocitat del vent creix per moments, ja som al pas. L’imatge es força tètrica,
molta boira, molt vent, les pedres folrades de neu i gel, i un muntanyenc
tornant del cim una mica estressat que ens diu que esta força fotut per passar.
Sortida de secció a la Pica dEstats
Mesos enrere varem decidir organitzar una sortida mensual als Pirineus, bàsicament cims de 3.000m., i enfocat una mica pels joves, dons els dies 9 i 10 de juny va començar amb la Pica d'Estats de 3.145 m. Allò que sempre passa al principi érem molts i al dia de la sortida érem 4, però va servir perquè el Paco fes el seu primer tres mil i la Roser s’entrenés pal Elbrus. Dissabte sortim d'Esparreguera a les 15h. disposats a conduir els 250 km. que'ns separen de la Vall Farrera, a Sort ben poca comença a ploure a bots i barrals, mal començament, quan mes ens acostem a Áreu, darrer poble dins la vall, pitjor, la pista un mar de tolls, i nosaltres amunt, clar que amb aquesta situació fer bivac, com que no. Arribem al aparcament, i quatre cotxes, sembla que ha fet mal temps tot el dia, això ens fa pensar que hi haurà lloc al refugi per dormir i així estalviar-nos el bivac, no fos que tornes a ploure, l’encertem i som els únics clients del Guarda, sol com un mussol, desprès arribaran dos nois de Lleida i prou, sembla que les previsions han fet estralls entre els muntanyencs. Ens llevem a les 4:30 i a les 5 o'clock sortim del refugi amb força estels que duren ben poc, ens acompanyen els dos joves de Lleida, el pas es viu i sense adonar-nos ja som al llac de Sotllo, segon llac, punt on els Lleidatans fan una aturada, nosaltres no volem entretenir-nos gaire i continuem, a la canal fins el Coll de Sotllo hi veiem força neu, fins aquest punt poca hem trepitjat i millor així dons el calçat que portem no es molt adient, pel que decidim anar a l’esquerra per les roques, ens va molt be i anem ràpids, creuem la canal i ja som al Coll, fa força vent i tampoc ens aturem, pujarem per la cresta fins el Verdaguer, trec el cordino de la motxilla i ens encordem els quatre, sense perdre temps, perquè sembla que'ls núvols vulguin plorar, anem pujant, tot fent un trenet, hem de posat atenció dons hi han moltes pedres soltes, una d’elles li fa un trau al Carles, posant-li un ull de vellut. Arribem al Verdaguer, foto, arribem a la Pica, fotosss, cava, bocata i les clàssiques encaixades de mans, , hem estat 4:30 h., HEM FET EL CIM, som els primers del dia, veiem arribar un noi per la banda Francesa, els nois de Lleida els hi vist pujar per la cresta i ningú mes, estem sols!.
