Benvingut al web del Club Excursionista Esparreguera
ARTICLES ALPINISME ANY 2005
Crestes Salenques i Tempestes al ANETO
Que mes es pot demanar? Un dia clar, la neu
justa, els companys i poca gent a la Cresta.. dons a disfrutar . Això es el
que vam fer el dia 25 de juny, disfrutar pujant i baixant els blocs del fil
de la cresta de Salenques i Tempestes, ni depressa ni lents, la mida justa
per gaudir, vam parar a menjar i tot, poc habitual.
Vam sortir en el segon autocar, dons el primer anava ple, i amb dues horetes
i poc ens vam plantar al coll de Salenques, menjar un mica, els estris i
amunt, primer gendarme, segon gendarme i Margalida, i altre cop a menjar,
crestejem una mica fins les rampes del Tempestats, aquí aprofitem per passar
a tres nois de Mataró, i enfilem la baixada, passant per algun collet i
grimpadeta, fins la bretxa de Tempestats, i a disfrutar la pujada al llom de
l'Aneto, com sempre mai m'en recordo per on va, varies encigalades, i llom,
un salt i Aneto. L'únic que arriba una mica apretat es el Roger dons camina
quasi descalç, li han petat les botes i ara be la gelera, guai.
MONTBLANC (4.808 m.)
18:00 Carreguem la Picasso, va a tope de motxilles, pals , piolets, roba,
etc. I sols anem als Alps, no ens imaginem quant tinguem de fer una motxilla
de sols 20kg. i portant el mateix....
Enfilem l’autopista direcció a la Porta Catalana, Montpelier, Nimes, Valence,..
24:00 Abans de Grenoble, en una àrea pique-nique fem nit, sopem un bon
entrepà, de la iaia del Pau, plantem tenda a la gespa i fins demà.
13/5/05
6:00 Ens llevem i recollim els trastos, a les 7:00 del matí ens costa una
barbaritat creuar Grenoble, sembla la C85 a les set de la tarda.
9:30 Parem el cotxe 6 km. abans de Chamonix per fer unes fotos al Montblanc,
es veu impressionant de neu.
10:00 Arribem per fi a Chamonix, aparquem i directes a la Maison de la
Montagne, cal veure la previsió de la Meteo, aquesta tarda i demà temps “mauvais”,
diumenge sembla bo i dilluns altre cop “mauvais”, baixem a la planta baixa i
aprofitem per interrogar, a la noia que hi ha al Buerau des Guides, quin
recorregut és millor per fer el Montblanc sense esquís. !ES IMPOSIBLE¡ ens
diu, dissabte cauran 40 cm de neu primavera, o nata.
10:30 Truco al Refugi dels Grands Mulets i el guarda em diu que no hi ha
problema, tret d’alguns seracs inestables al petit plateau. Ja hem trobat
l’itinerari!.
11:30 Prenem l’aeri que’ns deixarà a Pla de Aguille.
13:00 Des d’aquí amb 4 hores i 700 m de desnivell, creuant la impressionant
gelera de Bossons, pasem la Jonction arribem al refugi, en mig de núvols ben
negres.
17:00 Un refugi de 68 places solsament som vuit, cinc alemanys i nosaltres
tres, a pesat el fet que demà hi ha previsió de mal temps.
19:00 Sopar i com els nens petits, be alguns, a dormir. Hem decidit que demà
farem “panxim” per allò de la previsió, aquests francesos en qüestió de
Meteo sempre la claven.14/5/05
1:00 Ens desperten els Alemanys, ells provaran de pujar.
6:00 Ens tornen a despertar els Alemanys, han provar sense èxit, neva una
barbaritat.
8:00 Ens llevem, tenim la esquena trencada de tant dormir, bé i ara que
fem?, continua nevant i no pensa parar,
esmorzem, xerrem, tornem a xerrar, etc.
12:00 Arriben els primers valents que en mig de la tempesta, opten per pujar
i preparar demà l’ascensió.
17:00 Arriben els últims valents, en total han estat 17 tots Francesos i
curiós tots amb esquís, Som els únics que anirem punxant la neu.
18:00 Hora de sopar per tothom, preparar una mica les motxilles i a fer vida
de monestir.
15/5/05
1:00 Ens llevem tot el Refugi, gent amunt i avall, esmorzem, cafè, xocolata
i te.
2:12 Sortim del refugi, ja hi ha gent pel davant, la nostra progressió és
mes lenta que’ls esquiadors, anem obrint traça, una feina molt pesada, tot i
així amen força ràpids, en Pau i en Roger son joves i ben preparats. Ens
passen els Alemanys, portem 11 esquiadors per davant i 11 per darrera. Petit
Plateau (3650m), Grand Plateau (3980m.)
9:00 Arribem al Col du Dôme (4237m) i al Refugi de Vallot (4362m), no sense
abans calçar-nos els crampons, hi ha una placa força gran, motiu pel qual 5
esquiadors donen la volta i tiren avall.
10:00 Hem estat una hora menjant i recuperant-nos de l’esforç, s’han
treballat molt per arribar aquí, sobretot els joves, que s’han buidat en la
pujada obrir camí.
11:00 Hi passat l’aresta de les Bosses (4547m), em tombo per veure als
companys i els veig aturats, que faran? Quan arriben veig en Roger molt
emocionat, en veure allà se l’escapat algun llàgrima i no es per menys.
12:12 FEM CIM! 4808 m. Reportatge fotogràfic i avall que molt fred.
%2028-04-05/slides/P1010075.JPG)
%2028-04-05/slides/P1010059.JPG)
Crestes dels Besiberris
16:00 Em recull l’Eduard i sortim d’Esparreguera direcció a la Boca Sud del
túnel de Vielha.
19:30 Un cop fetes les motxilles enfilem la pujada, en principi per un a
pista fins que el camí es fa estret, travessem el riu i des d’aquí amb forta
pujada arribem a l’estany del Besiberri, voregem aquest fins l’estanyet i
refugi dels Besiberris.
21:30 Hem de baixar fins l’estanyet per fer bivac dons el refugi es a vessar
de gent, tenim sort, es presenta una nit ben clara i trobem un bon lloc pel
bivac.
1/5/05
6:00 la nit ha estat impressionat, estelada com mai, l’Eduard gran
coneixedor del cel anava comentant els noms de les constel•lacions. Recollim
els estris, i tornem a pujar al refugi on deixem els sacs.
7:00 Obrint traça ens dirigim al Besiberri Nord, abans d’enfilar-nos per un
esperonet de pedra, veiem que a la cresta hi ha gent, pujant en mixta
neu-pedra, arribem al cim del Besiberri Nord.
10:00 Desprès de les fotos habituals, comencem les crestes, amb una barreja
de neu i pedra baixem fins el rapel que ens deixa a la bretxa d’Oliveres.
Ens enfilem pel resalt de III i en un constant pujar i baixar i dos rapels
arribem a la bretxa de Salles. El dia es clar i lluminós ideal per gaudir
d’aquesta activitat.
15:00 Cim del Besiberri Mig, les petites dificultats ja les hem fet la resta
es caminant.
17:00 Recollim els nostres sacs del Refugi i sense mes desfent el camí que
vam fer ahir fins el cotxe.
18:30 Tornem a casa, no sense patir dues hores de cua a Pont de Suert.
Gràcies Eduard.
